Inici >> Preservacio del Patrimoni >> Protecció i gestió del patrimoni
  • Increase
  • Decrease
  • Normal

Current Size: 100%

Protecció i gestió del patrimoni

Versió per a imprimirEnvoyer par mailversion PDF

L'elevat nombre de diferents tipus de protecció que trobem al territori ja mostren ben clarament la diversitat patrimonial d'aquesta àrea. Aquesta observació, no obstant, ha de ser relativitzada tenint en compte la presència en un mateix territori de formes de protecció específiques de França i d'altres de Catalunya.

Els Monuments Històrics: A França, un monument històric és un immoble o un objecte que, des del punt de vista de la història o de l'art, presenta interés públic o té suficient valor com per considerar-ne oportuna la preservació. Aquest monument pot estar catalogat, i aleshores es tracta d'una mesura d'alta protecció, o bé inscrit. La inscripció en l'Inventari de Monuments Històrics s’aplica als edificis que, tot i no poder entrar en les categories de classificació, presenten tanmateix suficient interés com per plantejar-ne la preservació.

En el conjunt del territori cal destacar que la part corresponent a monuments catalogats és, en comparació amb els monuments inscrits, superior a la mitjana nacional ja que es compta amb un terç de MH catalogats per dos terços de monuments inscrits ( Anuari estadístic Xifres Clau de la cultura 2006). Les proporcions són aquí pràcticament inverses i evidencien la presència de monuments de gran valor al Vallespir.

MERIMEE-Base de dades del Ministeri de Cultura i Comunicació

Els Béns Culturals: La protecció del patrimoni cultural vigent a Catalunya segueix la classificació en base a la categoria de Bé Cultural. Els béns culturals poden ser catalogats com a Béns Culturals d’Interés Nacional (BCIN), Béns Culturals d’Interés Local (BCIL) o bé com a Altres Béns. La competència per a la catalogació com a BCIN l'assumeix la Generalitat de Catalunya.

Els Béns Culturals d’Interés Nacional (BCIN) gaudeixen de diferents nivells de protecció en funció de la tipologia del patrimoni. Poden ser monuments històrics, conjunts històrics, jardins històrics, llocs històrics, zones d'interès etnològic,  zones arqueològiques o bé zones paleontològiques.

L'alta vall del Ter presenta una important concentració de Béns Culturals. Així, tot i que representa només un terç del territori, posseeix gairebé tants BCIN com MHC té el Vallespir. Cal tanmateix remarcar que la majoria de BCIN es troben concentrats en dos municipis, Camprodon i Sant Joan de les Abadesses. A més, en el referent als Béns Culturals d'Interés Local (BCIL), des del punt de vista del procediment d'atribució, aquests no es poden comparar amb els Monuments Històrics Inscrits ja que la classificació de BCIL s'atorga a nivell local pel Consell Comarcal del Ripollès, mentre que a França els MHI estan sota jurisdicció del serveis de l'Estat. Cal, no obstant, remarcar la importància d'aquests béns a Camprodon (més de 100) i a Sant Joan de les Abadesses (una cinquantena). Efectivament, els BCIL mostren ben clarament el valor patrimonial d'aquests municipis amb, en el cas de Camprodon, la presència del poble de Beget, conjunt històric BCIN.

PATRIMONI-Base de dades de la Generalitat de Catalunya

Béns Mobles: Igualment inscrits en els textos relatius als Monuments històrics, els béns mobles estan ben representats en el territori ja que 14 dels 22 municipis francesos en posseeixen.

L'aparent absència de béns mobles d'importància als municipis catalans no n'ha d'amagar la seva riquesa mobiliària. De fet, els municipis catalans estan sotmesos a dues realitats: per una part, les col.leccions arqueològiques i mobiliàries sovint es cedeixen als museus de Catalunya, sobretot els de Vic, Girona i Barcelona i, per l'altra part, l'església catòlica és propietària de nombrosos béns. Els béns mobles depenen, al igual que els Béns Culturals Immobles, de la Llei de 1993.

Les Zones de Protecció del Patrimoni Arquitectònic, Urbà i Paisatgístic (ZPPAUP): Les ZPPAUP van ser creades a França per la Llei del Paisatge de 1993. L’objectiu d'aquesta llei és el d'assegurar una millor concertació entorn dels projectes de millora. Completa el Codi d'Urbanisme tot demanant un estudi sobre la inserció i l'impacte visual dels nous edificis i el seu entorn en el medi. Per acabar, completa també els dispositius de protecció (Conservatori del Litoral, Pars Naturals regionals i ZPPAUP) i va més enllà de la protecció implicant als col.lectius locals en la bona gestió del paisatge.

El territori compta amb dues ZPPAUP, a Arles i a Prats de Molló-La Presta.

Els monuments paisatgístics : A França, aquests monuments depenen de la Llei de 1930, incorporada al Codi del Medi Ambient i al Codi del Patrimoni. Aquesta és una llei « relativa a la protecció dels monuments naturals i dels monuments amb característiques artístiques, històriques, científiques, llegendàries o pintoresques remarcables ». Introdueix les modalitats de monuments catalogats, monuments d'alta protecció i monuments inscrits a l'empara del Ministeri de Medi Ambient.

La catalogació o la inscripció d'un monument o un espai natural constitueix el reconeixement oficial de la seva qualitat i l'adopció de la decisió d'emplaçar la seva evolució sota el control i la responsabilitat de l'Estat.

La catalogació, generalment dedicada a la protecció de paisatges remarcables, pot integrar també espais edificats que presenten interés arquitectònic i formen part constitutiva del monument. La inscripció a l'inventari de monuments constitueix una mínima garantia de protecció.

Base de dades de la DREAL Languedoc-Roussillon

El POUM: L'ordenació del territori de Catalunya s'ha desenvolupat segons un model de competències esglaonades. L'eina fonamental de la Llei Catalana d'Urbanisme és el Pla General d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM), organitzat en cinc punts fonamentals: el règim del sòl, els sectors de planificació, la zonificació, les proteccions i els criteris d'edificació.

El POUM pot també incorporar recomanacions, com en el cas del de l'ajuntament de Sant Joan de les Abadesses, per afavorir la preservació d’espais paisatgístics determinats.

Els monuments arqueològics: A França, el Codi de Patrimoni reglamenta el patrimoni arqueològic i la seva posada al dia mitjançant excavacions programades o preventives. En tots els casos, els serveis de l’Estat són els únics que estan habilitats per a autoritzar les excavacions i són els encarregats de dur a terme el seguiment de la gestió del material arqueològic.

La llei catalana de 1993 que reglamenta els Béns Culturals conté també una regulació suplementària  sobre patrimoni arqueològic, amb la reglamentació dels espais de protecció arqueològica.

L'alta densitat de monuments arqueològics és remarcable, ja que el conjunt de municipis posseeix espais arqueològics. La manca de monuments destacables pels seus vestigis provoca que tot sovint l’arqueologia no representi un camp d’interpretació en les programacions patrimonials. De fet, tret de certs vestigis, la majoria de monuments són difícils d'interpretar i de restituir. Aquesta serà una de les tasques del País d’Art i d’Història, la de saber posar en relleu aquest patrimoni.

Les col.leccions: Dues categories principals de col.leccions co-existeixen en el territori: les  emmarcades per una legislació molt precisa referent a les seves condicions de conservació i d'adquisició, i aquelles per a les quals no existeix cap dispositiu específic.

De la primera categoria en depenen:

• la col.lecció del Museu d'Art Modern de Ceret, Museu de França, protegida per la llei de 2001 sobre els Museus de França,

• la col.lecció arqueològica de la Casa del Patrimoni Françoise Claustre, també a Ceret, procedent de les excavacions realitzades al Vallespir i que posseeix, per aquesta condició, un estatut jurídic particular,

• els arxius del monestir de Sant Joan de les Abadesses  emmarcats per una legislació específica.

Les altres col.leccions del territori són simples col.leccions públiques gestionades per associacions (la gran majoria) i per col.lectius territorials.

La Reserva Natural Nacional: A França, les Reserves estan instituides per decret mitjançant l'aplicació del Codi Rural a les zones on la fauna salvatge, la flora, el sòl, l'aigua, els jaciments de  materials i de fòssils i, en general, el medi natural presenten un interés particular a nivell científic i ecològic. La Reserva Natural protegeix espais d'importància a nivell nacional. Depèn de l'autoritat del prefecte.

La Reserva Nacional de Caça: A Catalunya, les Reserves Nacionals de Caça depenen d'una llei de 1966 que té per objectiu la protecció i la conservació de la fauna salvatge, especialment la fauna cinegètica, i la recerca d'una gestió racional, controlada i sostenible dels recursos cinegètics tot  permetent repercussions econòmiques directes i indirectes per als propietaris (privats o públics) i per a la població del territori.

La reserva de caça i de fauna salvatge a França és una classificació producte d'una decisió de  prefectura que té per objectiu afavorir la protecció de la caça i dels habitants del territori. Al departament dels Pirineus-Orientals, és obligatori catalogar com a reserva de caça almenys el 10 % de la superfície de cada municipi.

Els Plans d'Espais d’Interés Natural (PEIN), estan definits per la llei del Parlament de Catalunya de 1985, que estipula que les zones que continguin valors naturals d’interés general necessiten un règim jurídic destinat a garantir la conservació d'aquests valors enfront de les eventuals causes de degradació potencial. Es tracta de reserves de terreny amb valors naturals remarcables on no es poden realitzar transformacions importants.

Els Espais Natura 2000: La Directiva Europea "Hàbitats, Fauna, Flora", més coneguda com Directiva Hàbitats, s'aplica als països de la Unió Europea des del 5 de juny de 1994. El seu objecte és el d'assegurar el manteniment de la diversitat biològica per a la conservació dels hàbitats naturals, així com la fauna i la flora salvatges. La Directiva Hàbitats preveu la creació d'una xarxa de zones protegides anomenada Xarxa Natura 2000. Integra la directiva Ocells i constitueix un marc global de protecció de la natura i de la biodiversitat a Europa. Té per objectiu «contribuir a assegurar la biodiversitat a través de la conservació dels hàbitats naturals així com de la fauna i de la flora salvatges en el territori europeu».

Amb 7 espais Natura 2000, d'entre els quals n'hi ha un per a cadascun dels dos rius, el Tec i el Ter, el territori posseeix una bona representativitat de la xarxa europea.

Cerca

.

Destacats

Llum sobra una obra : L'Albère i les dues esglésies romanes

A l'Albère, descobriu les dues esglésies romanes, Sant-Joan i Sant-Martí, instal.lades en el poble situat a l'entrada del mass...

>> Découvrir...
JORNADES EUROPEES DEL PATRIMONI DE 2016

Marxem a la descorbeta de les Valls Catalanes per les Jornades Europees del Patrimoni a ...

>> Découvrir...

Calendari d'activitats

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 

Trobeu una agenda d'activitats: feu clic al dia de la seva elecció