• Increase
  • Decrease
  • Normal

Current Size: 100%

L'història del territori

Versió per a imprimirEnvoyer par mailversion PDF

Entorn de la frontera : l’evolució històrica del territori


Els perímetres del Vallespir  i de l’alta vall del Ter

Entre coherència geogràfica…

Si bé els límits del Vallespir van evolucionar segons les fonts i les èpoques, sembla que el límit històric més constant és el del Voló. Aquest correspon més o menys a l’àrea d’influència de Ceret i a una subdivisió geogràfica molt clara com és la falla transversal que separa els massís de les Alberes dels Pirineus, per sobre de la Vall de la Roma. Els Aspres ocupen un territori intermig entre la plana del Rosselló, el massís del Canigó i les valls i terrasses del Tet, al nord, i les del Tec, al sud. Es reparteixen històricament entre el Rosselló i el Vallespir.

El nom mateix de Vallespir pren el seu orígen d’una etimologia llatina que remet a una apreciació sobre l’entorn feta pels romans : la vall aspra. L’orígen d’aquest nom implica la existència d’una unitat territorial coherent ja percebuda pels romans, encara que els límits del territori siguin difícilment perceptibles en l’actualitat.

El territori del Vallespir, inicialment un pagus o territori rural, estava format pels assentaments rurals, sense cap centre ciutadà, de l’antic comtat de Ruscino (o del Rosselló) i de la diòcesi d’Elna. Estava format per les conques altes i mitjanes del Tec, a l’oest de la riera de la Roma i del coll del Pertús.

Al 990, el pas a dependre del poder dels comtes de Besalú, vila catalana avui en dia agermanada amb Arles, va permetre l’emergència d’una capital administrativa vescomtal al castell de Castelnou (als Aspres). A partir d’aquest moment el nom del Vallespir s’estén a totes les localitats de l’Alt Rosselló que depenen dels comtes de Besalú : Illes, Millàs i les dues Sant Feliu del Conflent (que formen part del PAH Vall del Tet).

Més tard, quan els antics comtats de Besalú i del Rosselló són absorbits pel Casal de Barcelona, la denominació de Vallespir s’estén aleshores per tota la riba dreta del Tec i arriba fins al mar. Aquest estat de fet comença probablement al segle XIII i perdura fins al segle XV.

El nom de Vallespir perdurarà per designar aquesta part del territori i actualment les dues Comunitats de municipis (Communautés de communes) que el formen, al nord de la frontera, l’han recuperat en la seva denominació administrativa.

…i les vicissituds de la història

Tot i que el Vallespir ha vist el seu territori evolucionar al llarg de la seva història en funció dels esdeveniments i de la història política, en conjunt ha conservat la unitat i el perímetre.

Totalment oposada, la situació del territori de Camprodon és molt diferent i les entitats que el formen han estat agregades o separades al llarg del curs de la història, igual que tot el Ripollès.

La història política del Ripollès és molt agitada i l’alta vall del Ter no sempre ha format part de la mateixa agrupació territorial. A l’inici, el Ripollès estava repartit entre els pagi dels comtats de Cerdanya, Osona i Besalú. Al de Cerdanya hi pertanyia la Vallde Ribes, amb un apèndix que incloia Cavallera, per sota de Camprodon. A Osona li corresponia el sector sud o la part més poblada, desde Gombrèn, Camdevànol, Ogassa i Sant Pau de Segúries ; i finalment, Camprodon amb les valls de Molló i Setcases, pertanyia al comtat de Besalú.

L’organització territorial comença realment al segle IX entorn dels grans monestirs de Santa Maria de Ripoll (edificat al 880) i de Sant Joan de les Abadesses (bastit 5 anys més tard), tots dos fundats pel comte Guifré el Pelós per tal de repoblar i reorganitzar aquest espai de muntanya.

L'organització definitiva de les vegueries catalanes durant el segle XIII va marcar més que mai la partició administrativa del Ripollès així com l’emergència de la vegueria de Camprodon i de la sots-vegueria de la Ral, totes dues en el territori del País d’Art i d’Història. Aquesta vegueria, la mateixa que es va establir definitivament a principis del segle XIV, anava des de Cavallera a Coll d’Ares i des de la Ral a Setcases, cobrint 7 parròquies o el mateix domini de la moderna Vall de Camprodon definida pels geògrafs. Aquesta divisió administrativa, malgrat tot, es va afeblir al llarg dels segles XV i XVI i, a mitjans del segle XVII tota la contrada estava sota la jurisdicció d’una mateixa i única vegueria.

Tota la Vall (excepte la parròquia de Sant Miquel de Cavallera) formava tradicionalment part del bisbat de Girona, inclòs l’arxiprestat de Camprodon, fins al 1956 quan es va unir al bisbat de Vic. Aquest factor religiós dóna coherència i personalitat a la Vall, accentuades per altres factors històrics: formava part del primitiu comtat de Besalú i va arribar a tenir una vegueria pròpia.

Per acabar, el Ripollès com a divisió territorial va ésser establert mitjançant decret de la Generalitat de Catalunya de 1936.

Una cultura catalana

El català

La cultura catalana és molt marcada en aquest territori. Una anècdota mostra aquest patrimoni lingüístic comú: un viatger i escriptor espanyol, Francisco de Zamora, s’alarmava al 1790 pels múltiples contactes entre els habitants d’un costat i de l’altre de la frontera tot parlant en la mateixa llengua, el català, fet que afavoria l’entrada d’idees revolucionàries a Espanya. A la part francesa, la utilització del català ha patit l’afrancesament, iniciat per Lluís XIV i continuat pels seus successors. A la part espanyola, desprès del període la dictadura franquista, que en va prohibir qualsevol expressió pública, la llengua catalana va retrobar el seu estatus ; actualment és la llengua oficial de la Catalunya autònoma, parlada per tothom i emprada també pels mitjans de comunicació.

En terres franceses, la vitalitat del català està menys protegida institucionalment però el català és una llengua d’ús quotidià i els últims anys entre les joves generacions n’ha revifat l’ús. L’ensenyament del català a les escoles està extès.

Tradicions i costums en comú

El nombre de festes i de tradicions religioses i profanes que han perdurat, així com de tradicions musicals i danses, demostra que les altes valls han conservat una cultura tradicional ben viva que fa d’aquest un territori original.

Els contactes entre un costat i l’altre dels Pirineus han estat quotidians. El territori ha preservat relacions i intercanvis econòmics o familiars entre el Vallespir i el Ripollès, la Garrotxa i l’Alt Empordà.

Cerca

.

Destacats

Llum sobre una obra : Une història d'ermità i de col.lecció patrimonial

Descobriu els tresors de l'ermita de Notre-Dame-du-Coral a Prats de Molló...

>> Découvrir...
Les cites a la fàbrica : la bòbila Sainte-Marcelle de Saint-Jean-Pla-de-Corts

Visiteu l'última bòbila del Vallespir amb més de 250 anys de tradició....

>> Découvrir...

Calendari d'activitats

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
 
 
 

Trobeu una agenda d'activitats: feu clic al dia de la seva elecció